divendres, 14 de desembre del 2007

El Sant Prepuci (II)


Gràcies siguin donades a tots aquells fidels seguidors de La Punyeta que aquests dies ens heu fet arribar tot d’enginyosos regals. La nostra redacció és a hores d’ara curulla de reproduccions del Diví Prepuci en forma de goma d’esborrar, gorra d’esqui o ratolí d’ordinador.

Especialment voldriem donar les gràcies a les Germanetes de la Divina Presentació del convent de Vallforta de Baix per la safata de deliciosos Prepuciets del Nen Jesús de cabell d’àngel. Records agraïts a la Mare Superiora i a l’estupenda cuinera, Sor Lulú del Diví Fanal.


La pista jueva: el prepuci perfumat

La cerca del Sant Prepuci comença ben a la vora de Betlem. I és que segons un Evangeli apòcrif (L’Evangeli Àrab de la infància) la sort de la cobejada pelleringa es descriu de la següent forma:

“L’anciana israelita (que havia practicat la circumcisio) va agafar el tros de pell i el va posar en una ampolla d’oli de nard. I tenia un fill perfumista, a qui li va entregar amb aquestes paraules: Guarda aquesta ampolla de nard perfumat, encara que te’n paguin tres-cents denaris”

Tres-cents denaris no són poca cosa, si sabem que en aquella època un denari constituia el salari diari d’un obrer. El seu equivalent avui en dia, doncs, poden ser deu mil euros. És un bon preu per un prepuci, i segurament si es mantingués podriem fer fira. No cal dir que alguns membres masculins de la redacció de La Punyeta, en conéixer aquesta informació, ja han escrit ofertes als Classificats de La Vanguàrdia.

Ara bé, a la vida les presses mai no són bones. I és que en l'Evangeli de Joan 12,4-5, en Judes Iscariot (i aquest en matèria de preus la sabia llarga) afirma que el valor d’una ampolla d’oli de nard era precisament de... tres-cents denaris!

Per tant un prepuci val el que ja sospitàvem: pràcticament zero.

I això tractant-se de Déu, que en el nostre cas encara hi hauriem d’afegir peles perquè ens l’agafés algú, i potser encara arronsant el nas, amb la punta dels dits i mala cara.

Però tornem al nostre protagonista. Vet aquí que malauradament el fill perfumista va trobar qui li va pagar més de tres-cents denaris, en metàl·lic o en espècie.

I és que la persona que va comprar l’ampolla en qüestió no era altra que... Maria Magdalena.

Com sabeu, aquesta apreciable i entenimentada senyora es guanyava la vida en el sector terciari, com a empresària autònoma que anunciava la seva activitat en les pàgines de contactes íntims de l’edició en papir del Jerusalem Post.

I sabem això perquè en la cèlebre escena en que aquesta bona dona perfuma els peus de Jesucrist ho fa, segons el mateix evangeli, amb l’oli de nard enriquit amb prepuci que havia adquirit a l’afortunat perfumista.

Això desvetlla en nosaltres dues reflexions. En primer lloc, la constatació que en una economia de mercat sempre n’hi ha que saben veure l’oportunitat allà on es presenta. Vegeu si no la fotografia del perfum que il·lustra aquest post: “Parfum Sacré”, que en la contraetiqueta especifica (segons ens han explicat) “Eau de Prepuce”. I és que el marketing ja està fet: només amb els seguidors d’en Kiko ja deuen fer caixa.

En segon lloc es posa de relleu que l’activitat de la Magdalena resultava ja aleshores tan lucrativa com ara, i en tot cas entre les més prestigioses i ben remunerades com dentista o Rei d’Espanya.

En el moment a que acabem de fer referència el prepuci surt de la història escrita. Durant llargs segles es va ignorar el seu parador, pel que semblava definitivament perdut.

Tanmateix va reaparéixer, i amb quin esplendor!

I aquest és justament el tema de què tractarem en el nostre proper reportatge.

Properament: El Sant Prepuci 3: el retorn

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Detall de lo majos que li van quedar els cabells a la Maleni després de rentar-li els pinrels a Nostrosenyor:

talment així

Anònim ha dit...

Realment no caldrà excomulgar-te, perquè Nostre Senyor, com de costum, ha fulminat la pàgina on apunta el teu link.

Dit d'altra manera: no funciona, i gràcies a això la teva ànima immortal potser encara es pot salvar.

Que el Sant Prepuci et segueixi lliurant de caure en el pecat, amèn.

Anònim ha dit...

Pare Prior:

Era una afoto de la Marilyn Manson.

No tinc ni una idea bona, sort que la meva ineptitud no em deixa perpetrar.

Que la Santa Pelleringa us protegeixi.