dimecres, 19 de desembre de 2007

El Sant Prepuci (IV)

Dediquem aquest episodi a un dels nostres redactors, en Guillem de Bàscara (Alt Empordà) , a qui afectuosament anomenem l'Avi, que a hores d’ara és a la sala d’intoxicats de l’Hospital de la Mare de Déu dels Tafaners, amb un curiós síndrome: Mostra marques blaves a l’index i el polze de la mà dreta, així com a la llengua, i síntomes de gastroenteritis.

De moment l’origen n’és desconegut, però es descarta el marisc, per quant el migrat sou que aquest modest mitjà d’informació pot proporcionar no arriba fins aquestes alegries, sino només, i que Déu el beneeixi, a l’entrepà de sardina.

Es va començar a trobar malament mentre feia la recerca -de la qual avui us fem partíceps- entre feixos de pergamins i muntanyes de polsegosos còdex i incunables a la biblioteca del convent dels Frares de la Caritat Ben Entesa. Precisament el podem veure xerrant amb el bondadós Abat en aquesta imatge. en un dia que, per cert, feia un fred que pelava.

Prometem els lectors informacions puntuals sobre el seu estat. Ànims, Avi!

Un prepuci de compromís

La nostra recerca arriba a un punt fonamental, en que les revelacions sobre el Sant Prepuci són espectaculars.

I les fonts de les que provenen són de fiabilitat contrastada, puix es tracta de Santa Catalina de Siena, una venerable Mare que ha estat guardonada amb el títol de Doctora de l’Església.

Paga la pena de conéixer-la una mica, per donar el just valor a les seves revelacions.

La Catalina (1347 – 1380) és una de les úniques tres Doctores de l’Església, tot i que era analfabeta. Entre d’altres mèrits es compta el d’haver estat una precursora avant la lettre de l’anorèxia i de la bulímia, el que juntament amb d’altres pràctiques la va portar a la presència del Senyor als 33 anys.

Res estrany per algú que va arribar a insertar-se trossos de fusta al coll per poder vomitar després de menjar, que es flagel·lava tres cops al dia fins arribar a fer-se sang o que, en els darrers dies de la seva vida, s’alimentava només amb aigua i (perdó) hòsties beneïdes, amb la qual cosa va aconseguir pesar poc més de 25 Kg. I això per parlar només dels suplicis menors que s'autoinflingia.

Tot això resultava agradable al Senyor, i, no cal dir-ho, a la Santa Mare Església, que a més pot presumir d’haver estat precursora en la promoció dels desordres alimentaris, el que sens dubte és una altra més de les seves aportacions al nostre way of life.

I fou així fins el punt que el dia de Carnestoltes de 1367 la pobra Catalina va tenir una inesperada visita.

Deixem que ens ho expliquin a Corazones.org, una devota web que us recomanem :

Un día jueves después de que Catalina había orado todo el día con extraordinaria fe, Nuestro Señor se le apareció y le dijo: "Ya que por amor a Mi has renunciado a todos los gozos terrenales y deseas gozarte solo en Mi, he resuelto solemnemente celebrar Mi esposorio contigo y tomarte como mi esposa en la fe".

Mientras el Señor hablaba, aparecieron muchos ángeles, su Santísima Madre, San Juan, San Pablo y Sto. Domingo (ella era de su orden). Y mientras el Rey David tocaba una dulce música en su arpa, nuestra amorosa Madre tomó la mano de Catalina y la puso en la mano de su Hijo. Entonces Jesús, puso un anillo de oro en el dedo de Catalina, y dijo: "Yo, tu creador y Salvador, te acepto como esposa

Ara bé... Realment es tractava d’un anell d’or?

Qui va transcriure la visió fou en Raimon de Capua, general dels Dominics, que fou el seu confessor, i una persona de no massa fiar per quant en alguna ocasió havia dit que les visions de la mossa eren "increïbles i fins i tot ridícules".

Doncs bé: Aquesta descripció no fou del grat de Catalina, que va afirmar en repetides ocasions què l’anell era, en realitat...el petit tros de cuir de Jesucrist que havia estat guardat després de la seva circuncisió: El Sant Prepuci!.

No cal dir que la imatge que il·lustra aquest post recull el singular moment. Aclucant els ulls, i apropant-vos fins un centimetre del monitor de l'ordinador el podreu distingir.

Per cert que, sense voler posar-hi marro, aquí hi veiem un afer de poligàmia, perquè d’altres monges, entre elles per cert Santa Teresa d’Àvila, varen reclamar també haver estat preses per esposes per Jesucrist. Podria ser, perquè a la vista d'una estàtua d'aquesta darrera el pudor ens impideix fer cap comentari. No cal dir que l’equip d’investigació de La Punyeta ha posat l’afer en coneixement dels Mossos d’Esquadra.

Però com hem dit l’Església va considerar extremadament sensacionals aquestes revelacions, i exemplar la seva vida, fins el punt de fer-la Santa... patrona d'Itàlia i copatrona d’Europa, amb Sant Brígida, de la qual hem parlat en un post anterior.

Com una mare agraïda, a més, va disposar el seu esquarterament després de la seva mort. El cos és a l’església de Minerva, a Roma, on es pot visitar. El cap és a Siena, a l’església de Santo Domenico, per a gaudi de petits i grans, i té un peu a la turística Venècia.

Quant al dit, és al museu de Siena. Durant anys els més devots han assegurat que eren capaços de distingir-hi el prepuci. Proveu-ho vosaltres !

Nosaltres, per la nostra part, també voldriem fer ofrena del nostre propi dit a la Santa Institució eclesial que ha propiciat models de vida tan feliços i desitjables, els ha elevat a l’altar per a emulació de les fidels, i ha augmentat la devoció mitjançant l’esquarterament i exposició de les seves despulles.

Amèn!

Proper capítol : Un afer lingüístic

2 comentaris:

tincloculetapretat ha dit...

Pare Prior:

En aquesta imatge (que amb una mica de sort els meus paupèrrims coneixements d'informàtica podran mostrar) es veu Santa Catalina mirant amb incredul.litat en una mà el Sant Prepuci (una mica inflamat) i en l'altra un Crucifixe. Tornem a l'etern problema de les increibles dimensions. Com vós bé em vau indicar, he de tenir FE.

però...costa o no costa?

Una reflexió: la "ogra" de Santa Catalina era la Verge Maria. Ave.

Sant Caterí de la Calaixera ha dit...

Ja tens raó, ja. Jo he connectat els altaveus de l'ordinador i puc confirmar la teva sagaç apreciació.

Veges si no.