El Sant Prepuci (I)

Na Magdalena Borrego, de Campcentelles, ens envia un correu demanant més informacions religioses i santes.

A La Punyeta sempre agraïm la col·laboració dels lectors, més encara si la demanda és tan pietosa. És per això que avui encetem una història rigorosamente certa, tal i com tenim per costum, i que no desmereix en res la busca del Sant Graal. Des d’aquí proposem modestament que es porti a la pantalla gran, on pensem que pot tenir el mateix èxit que un guió de Dan Brown. Som-hi doncs.

El Sant Prepuci

Com és sabut Jesucrist va tenir l’encert d’anar a néixer a Palestina, un pais que des d’aleshores ha estat afavorit amb tota mena de benaurances.

També va escollir ser jueu, un poble que en justa recompensa ha gaudit dels favors celestials al llarg dels darrers dos mil anys. I per tant va ésser circumcidat tal i com és una curiosa costum entre els seguidors de la Torah. El dia 1 de Gener, precisament, se celebra la festa de la Circumcisió del Senyor.

Aquesta pràctica es deriva del fet que els prepucis no són excessivament grats al Pare Celestial. Fixem-nos que arribada l'ocasió no va dubtar en exigir-los com a contraprestació financera als fills varons del seu atribulat poble elegit.

Vet ací doncs que en el Llibre del Gènesi Déu va dir a Abraham:

“Aquest serà el meu pacte, que guardareu entre mi i entre vosaltres i la teva llavor despres de tu. Serà circumcidat tot mascle. Circumcidareu, doncs, la carn del vostre prepuci, i serà senyal del pacte entre mi i entre vosaltres”

L’objecte del pacte, com sabeu, era la possessió d'unes propietats immobiliàries a Canaan. Podem dir doncs amb tota propietat que, des del primer moment, el problema de l'Estat d'Israel és una bona collonada.

Però tornem a l'afer que ens ocupa. Aquesta cerimònia practicada sobre Nostre Senyor va deixar obert un interrogant que va preocupar durant segles els Pares de la SECAR (Santa Església Catòlica, Apostòlica i Romana), i que ha arribat gairebé fins els nostres dies: Què se’n va fer de la pelleringa un cop duta a terme la tan santa com quirúrgica pràctica sobre els genitals del Nen de la Mare?

I és que tal i com és sabut Nostre Senyor és Déu, i com a tal incorruptible. Per tant, també ho són les seves parts corporals, i mai millor expressat.

En bona lògica teològica, doncs. el prepuci no podia haver desaparegut, i havia d'estar en alguna banda!

Dues línies d’investigació

Com diria l’amic Acebes, conegut entre d'altres vessants pels seus impulsos pietosos, es van obrir dues línies d’investigació.

Seguns alguns, el Sant Prepuci hauria ascendit als Cels quan ho va fer Jesucrist, i s’hauria reconstituit en el Sant Penis. Això deixava oberta tanmateix una qüestió: Si una part de Nostre Senyor havia ascendit, també ho haurien hagut de fer les altres, com ara els Sants Cabells que li havien estat tallats al llarg de la seva vida, les Santes Ungles, o els Sants Fluïts Corporals que d’ell havien emanat i que no descriurem per respecte al lector.

Si era així, s’haurien reconstituit també? I és que en tals circumstàncies l’aspecte de Nostre Senyor seria el d'un hippie al festival de Woodstock, amb una llarga melena que fins i tot arribaria a arrossegar per terra, i unes ungles que serien el malson de qualsevol esteticienne.

D’altra banda cal pensar que tot plegat planteja un problema logístic de gran magnitud: Com havia pujat el Sant Prepuci (i tota la resta) al Cel? En quin tipus de Sants containers, i per mitjà de quins propulsors s’havia operat el trasllat? S’hauria produit just-in-time, això és, en el mateix moment de l’ascensió de manera que el Sant Penis hauria quedat reconstituït en el moment de l’arribada a la casa del Pare ? Com veiem el problema és ben complex.

Per aquests greus motius d’altres Pares de l’Església van proposar una hipòtesi diferent, i seductorament senzilla: Probablement Déu Nostre Senyor, en la seva benevolència, hauria disposat que tot aquest seguit de Santes Deixalles es quedés a la Terra.

Si aquest era el cas, una peça tan principal com el Sant Prepuci amb molta probabilitat tindria poders curatius i taumatúrgics, tal i com els tenien de manera ben demostrada el Sant Graal i d’altres objectes.

Tot això per no parlar dels seus poders militars. Quina seria, per exemple, la potència destructiva del Sant Prepuci sobre els enemics de la Fe?

Es feia urgent trobar-lo per mostrar al món la Veritat de l’església.

I així va ser com va començar la gran recerca.

Proper capítol: Una pista jueva: El prepuci perfumat.