diumenge, 25 de novembre del 2007

Masaru Emoto: Be water, catalans!

Sabem que una bona part dels éssers humans, i de manera més singular a Catalunya, no llegim per uns o altres motius.

Aquest és també el cas de les diverses espècies animals residents a la nostra pàtria. Tot i que algunes d’elles tenen un valor simbòlic més enllà del dubte, tampoc no se’ls coneixen afeccions lectores.

Tot plegat sembla dibuixar un panorama literari i cultural força decebedor. Ja ens ho ensumàvem.

Però això és tan sols perquè no hem considerat d'altres possibilitats.

Catalunya a la recerca de nous lectors

No llegeixen els nens, no llegeixen els joves, no llegim els adults però... És que la capacitat lectora només és patrimoni de les persones?

Hem considerat la possibilitat que puguin llegir, per exemple, les plantes? No disposarà el romaní, tan nostrat, de capacitat per comprendre estructures sintàctiques senzilles?

I no pot ser que puguin llegir les pedres? No diem que la muntanya de Montserrat és la dipositària de la nostra cultura?

Pot llegir l'aigua?

Doncs... sí.

Poca broma: Hi ha estudis científics sobre la capacitat auditiva i lectora de l'aigua que s’exposen amb tota mena de detalls en un documental al qual hem dedicat el post anterior: What the bleep do we know.

A Catalunya hi ha una gran quantitat de persones que han vist el film, entre d’altres motius perquè es passa en algunes aules dels nostres Instituts d’Ensenyament Secundari i escoles de primària.

Com ja vàrem posar de relleu, sabem que hi col·labora Ramtha, el que de ben segur és una garantia per als professionals docents que realitzen aquesta activitat.

Però ara parlarem d'un altre expert que hi té un paper rellevant. És el doctor Masaru Emoto, el que ens somriu des de la foto.

L'aigua que ve del Japó

En Masaru Emoto va néixer el 1943 a Yokohama. Sabem d’ell que disposa del títol de doctor en Medicina expedit per l'Open University of Alternative Medicine, situada en algun lloc de la India.

Sobre aquesta institució sabem que imparteix diplomes diversos, per exemple en Astrologia Mèdica o Aromateràpia. També sabem que els requisits per a l’obtenció de tan elevades titulacions no són molt estrictes, més enllà del pagament de 350 $ si es vol obtenir un Diploma, o 600 $ un Bachelor. Poc més de 200 euros en un cas, i 400 en l’altre. I per correspondència! No està malament. Això no ho ofereix ni la UOC.

Els ingressos, per cert, els podeu fer còmodament per Internet al Bank of Maharastra.

Segons el Dr. Emoto, l’aigua és capaç d’escoltar, i té determinades i ben definides preferències musicals. No li agrada massa el heavy metal, per exemple, i en canvi té un cert gust per la musica clàssica. Vegeu si no les següents imatges, aqui, o aqui, o aqui... que segons el bo d'en Masaru han estat obtingudes després d'haver fet escoltar algunes cançons a un got d'aigua, o d'haver-hi estat conversant amicalment.

Per cert... aquí teniu les mateixes imatges, però exposades com a mural en un IES català. Som a l'avantguarda!

La recerca està en els seus inicis. Pel que sembla sabem com reacciona l'aigua a la música de Bach, o a AC/DC. Tanmateix encara no coneixem, per exemple, què opina de la sardana, ni de les havaneres, ni d'altres músiques. Modestament proposo al Dr. Emoto aquest nou camp de recerca.

D’altra banda, i tal i com a hores d’ara ja no ens estranyarà, segons el doctor Emoto i els seus deixebles l’aigua sap llegir, com ens mostra la molt fiable web kuartadimension , i a més és capaç de recordar les seves lectures (cosa que per cert no s'aconsegueix a l'ESO).

Com podeu comprovar en el link que us he proposat, una enganxina en que hi posi, posem per cas, "Thank you" en un got d'aigua fa que aquesta arribi a canviar en la seva estructura. Fort, no?

Però això ja ens indigna una mica més. Érem conscients que el nivell educatiu de Catalunya era mínim, i que els nostres estudiants estaven darrera pràcticament tots els estudiants europeus. I ara sembla que, a més, poden ser avançats per un miserable got de Font Vella!

Proposem més territoris de recerca: Quants idiomes més coneix l'aigua, a més de l'anglès i el japonès? Entén català encara que només sigui en la intimitat, com fa tothom? Coneix la Queta?

Si a l’enganxina hi posa, posem per cas “què cabroooon!”, és capaç de captar la ironía? Diferencia “mother” de “motherfucker”? Si en l’enganxina hi posa “Cock” com s’ho agafa? Prefereix “Roaster”?

Són moltes preguntes, i de difícil resposta. Suposem, però, que el nostre investigador hi està treballant.

Si no plou... compreu aigua!

Mentrestant, i per finançar la recerca, Emoto San es veu obligat a comercialitzar aigua (geomètricament correcta) en la seva empresa Hado a 35 $ el 1/4 de litre (només 140 $ el litre!).

O vasos, en els quals hi ha missatges terapèutics per l’aigua... i només a 98,99 $.

També podeu adquirir música agradable per a l’aigua, a 19,95 $ el CD.

Botelles d'aigua... nomes per 12$ !

Es tracta d'ofertes ben difícils de rebutjar. I de fet hi ha qui no les rebutja, per la qual cosa el nostre científic porta un bon tren de vida.

Oblidava dir, això sí, que la James Randi Educational Foundation ofereix 1.000.000 $ a tot aquell que pugui provar algun fenòmen sobrenatural, paranormal o psíquic, com és el cas flagrant de Mr Emoto.

De moment ningú se'ls ha pogut apropiar, com és lògic (excepte per alguns dels nostres professors) , i l’oferta es manté oberta ara mateix. Per motius perfectament explicables sembla que en Masaru no s'hi ha posat en contacte.

Catalunya humida

Suposo que no caldrà dir que les cabòries de Mr. Emoto mai no han estat publicades en revistes científiques, o que no hi ha cap Universitat qui els dóni més crèdit que a l’astrologia o a l'existència dels vampirs.

En canvi, ves per on, són aplaudides per tots aquells que es dediquen als fenòmens paranormals, com veureu si feu qualsevol cerca a Internet.

Això, és clar, a l’estranger.

Afortunadament a Catalunya desconfiem de la Ciència oficial, i sabem de la veritat del new age i de les paraciències. Amb tota naturalitat promocionem el Sr. Emoto des de les instàncies oficials!

Pit i collons!:

  • Promocionat per l’Ajuntament de Barcelona (pàgina 7)! Bisca la cul-tura!
  • A la bibliografia d'un Curs (Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya)
  • A la fira de l’Aigua de Caldes de Malavella.
  • A l’IES Serrallarga de Blanes.
  • Fem blocs a Primària.
  • Tambe el PSC se’n fa ressò!(darrera pàgina)
  • No és fantàstic que també l’Institut d’Estudis de la Salut de la Generalitat de Catalunya imparteixi coneixements tan poc divulgats per la “ciència oficial”? (pagina 115)
  • Tampoc no pot faltar la revista de l’Escola Pública de Girona (pàgina 5, alguns alumnes expliquen l’interessant i didàctic que resulta el video del (doctor) Emoto que han vist a classe).
  • A l’Escola d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili!

Lògicament es tracta de la punta de l’iceberg, ja que la immensa majoria de les activitats emotianes amb diner públic no es publiciten a Internet. Jo personalment almenys en sé de tres casos en Instituts i Escoles de primària.

No hem d’estar orgullosos de l’ensenyament a Catalunya?

What the bleep you know: Ramtha, Masaru Emoto, metges i mestres catalans... même combat!

La nostra educació està sota mínims? Els nostres estudiants no entenen anglès? Els costa llegir i prefereixen veure el Tomate?

Doncs aquí tenim la solució: Be water, catalans!



(Segurament voleu comprar el llibre del (doctor) Emoto. Feu-ho ací. Naturalment, en la secció Esotèric-Paranormal.)


7 comentaris:

Anònim ha dit...

Tal com el preclar autor anticipa (o tem) el nostre estimat Masaru continua investigant sense descans. La seva tasca és òbviament de tals proporcions que darrerament s'ha vist empès a iniciar una col·laboració (tristament fructífera, com veureu) amb la lluminària d'en Dean Radin (podeu consultar la wikipedia, bàsicament és el capo de tots els parapsicòlegs americans, una mena de Giménez del Oso pels que ja teniu uns anys, o d'Iker Jiménez pels neonats). Eus aquí la seva troballa més recent:
les propietats euforitzants de la xocolata poden incrementar-se notablement si prèviament és tractada ... amb bons pensaments! com? de moment ells s'han limitat a provar l'efecte de meditadors budistes (de Wisconsin, sic) i, alternativament, d'un xaman mongol. L'autor d'aqueste línies no pot més que lamentar que aquestes rajoles de xocolata no estiguin encara a la venta per la propera campanya de Nadal, tot i que ... si algú de vosaltres disposa d'uns calerons, proposo d'endegar un petit negoci anticipant la dèria per aquest producte, probablement superior a la que ja va existir per les polseres magnètiques (al cap i a la fi estem parlant de xocolata! no podem predre!).

Anònim ha dit...

Doncs vet aqui Josep que mirant detingudament la cara d'aquest rigorós científic he tingut un dejà vû estrany: si li treus les ulleres i la corbata i el vesteixes amb un jersei gris marengo de dubtosa qualitat, sembla talment el clònic (com a mínim el germà bessò) del xino que regenta el ídem de la cantonada de casa meva.

I fent memòria m'ha sobrevingut un nítid flashback (estic fatal) on he visualitzat al xino en qüestió reemplenant garrafes de "Solan de Cabras" a la font de la plaça del poble. Garrafes que, òbviament, posa a la venda sense més dilació.

Et recordo que al meu poble les capes freàtiques estan una mica contaminades per l'excès de purins de les granges de porcs del voltant. Per tant, el concepte de que l'aigua "té vida pròpia" no és del tot errat.

El fet que el il.lustríssim Masaru sigui japonés i no de la Xina no deixa de ser un detall sense cap repercusió. O algú de vosaltres els saps diferenciar?

Ai, quina set!

Anònim ha dit...

He investigat a Internet sobre el missatge d'en Willy Wonka.

Fins i tot en aquest context em semblava absolutament eixelebrat ( i segurament inventat)....

Doncs no!

És cert!

S'estan fent experiments amb meditadors que projecten bons pensaments sobre la xocolata!

Arg!

Què vindrà després?

Després de l'aigua i la xocolata... serà l'oli de les Garrigues la propera víctima?

Anònim ha dit...

Pitonisa Lola,

Efectivament hi pot haver vida en l'aigua, i per tant el Dr Emoto no està tan desencaminat.

Vet aquí un got d'aigua exactament tal i com raja de l'aixeta a casa meva (Llobregat power):

Clic!

Josep Jaume ha dit...

Em venen ganes de vomitar.

ali

Anònim ha dit...

per cert, un problema més pels hippies dels vegetarians:
¿Què beuran, ara que hem descobert que l'aigua té sentiments? ¿COCA COLA?

Sánchez ha dit...

sempre que em poso a pensar en el nostre estimat ramtha i en els seus seguidors em venen al cap multitud de preguntes, i coses a dir, però és entrar en aquest blog i se'm congelen les idees; veure que s'han extès tant (fins i tot per centres d'ensenyament de Catalunya) els validíssims coneixements d'aquests sectaris és com a mínim aterridor.

Respecte al gran negoci que en Masaru Emoto ha muntat, estic pensant seriament en vendre-li una idea, vaja, un disseny(haig de treure profit dels meus estudis) que se'm va acudir l'altre dia:
No és veritat, i està científicament demostrat que l'aigua te sentiments i es veu afectada per tota menta d'escrits i sons? I no és veritat també que nosaltres estem fets d'un 60% d'aigua? Proposo tota una colecció d'enganxines amb frases recomfortants i curatives, per que tota l'aigua que contenim se senti millor i així tinguem una vida més tranquila i sana.
Evidentment el preu d'aquestes enganxines és en euros, i no baixa dels 100

Víctor Sánchez