Fins i tot tu pots saber mecànica quàntica!

Ja fa un segle i mig, concretament el 1860, el Louis Pasteur ens va ensenyar que els microorganismes invisibles es poden transmetre a través de l’aire, de manera que amb tota al·levosía es poden instal·lar en les nostres narius i amígdales. El resultat, que tots coneixem, és un distret procès en el qual anem alternant el mocador, la tos i tot tipus de renecs. Tot plegat constitueix el que, en llenguatge florit, anomenem síntomes d’un procès gripal.

Tanmateix no totes les malalties es desenvolupen amb tanta contundència. En alguns casos es cursen processos assimptomàtics que només es fan aparents quan ja resulta massa tard.

Darrerament he estat testimoni d’un d’aquests insidiosos processos que, a hores d’ara, ja es una epidèmia silenciosa.

What the bleep do we know?

El virus en qüestió té un nom “”What the bleep do we know?”, que traduït a català normatiu ve a significar alguna cosa com “¿Què collons sabem?”, i adopta l’original format d’una pel·lícula protagonitzada per l'oscaritzada Marlee Matlin.

Almenys en el meu entorn proper (deu ser que hi ha gent molt estranya, pero no) n’he sentit referències en quatre persones que l’han vista, totes elles relacionades amb el món de l’ensenyament, i n'han quedat encantades. Algunes d'elles havien arribat a passar el film en qüestió als seus alumnes. No dubto que això pot explicar moltes coses.

També n’he llegit referències en mitjans de (des)informació, ressenyes cinematogràfiques, blogs com aquest, aquest, aquest, aquest...

Segons sembla, es tracta d’un documental científic al final del qual haurem obtingut importants coneixements en... física quàntica!!.

Sense matemàtiques, sense haver d’estudiar, asseguts còmodament a la butaca mentre mengem un enorme cucurull de popcorns i fem grans shwurffs xuclant la palleta d’una Coca Cola king-size.

Com a mí sempre m’ha resultat temptador el mínim esforç, vaig pensar que potser no seria mala idea veure-la per tal de presumir després amb els amics.

Així que vaig fer una recerca a Internet i vaig entrar a la pàgina web de la pel·licula.

Em va semblar interessant veure quins científics hi havien col·laborat: William Tiller, Amith Goswani, Ramtha...

Entre tots ells, em va xocar un nom: Ramtha.

No Ramtha Smith, ni Kevin Jonhatan Ramtha, ni Jennifer Sheila Ramtha, ni Ramtha F. Kennedy... Només un nom contundent : Ramtha! Sense cognoms ni mandangues !

Com comprendreu aquest científic em va interessar de seguida. Així que vaig fer una ràpida recerca biogràfica.

¡Beneit sigui Sant Google!

Temps era temps...

En una de les poques coses en que encara som capdavanters a Catalunya (apart d’en fracàs escolar) hi ha l’esperança de vida, que ja ultrapassa els 80 anys.

Segurament us semblarà bastant. Però ni en això estem bé. Fixeu-vos-hi si no en aquest petit extracte autobiogràfic de Ramtha, en que mostra un curriculum que almenys a mi em sembla impressionant.

Només el fet que sigui el primer Déu conegut, o que hagi viscut a l’Atlàntida ens dóna idea de la seva singularitat. I reconeixereu que tampoc no està malament haver arribat als 35000 anys d'edat. Altres detalls, com ara la seva alimentació ocasional amb quantitats ingents de formigues són més habituals, però també ens ajuden a formar-nos-en una idea aproximada.

Tanmateix us preguntareu (jo ho vaig fer) com es pot tenir bona cara als 35000 anys. No tindrà sobrepés? Portarà dentadura postissa?

La resposta és negativa, i amb tota lògica, perquè ha tingut la bona idea d’apropiar-se del cos d’una altra persona per manifestar-se: una senyora denominada J.Z. Knight, que és el seu canal.

Un cop més es posa de relleu l'extraordinària personalitat de Ramtha. I és que no és tan fàcil apropiar-se del cos d’una senyora: Jo ho he intentat en diverses ocasions, amb tota mena d'estratègies i amb un èxit que només podem considerar migrat o fins i tot nul.

Però parlem de JZ Knight, el canal a través del qual es manifesta. Es tracta sens dubte d’un altre cas digne d’estudi, entre d’altres motius pels diversos contactes amb OVNIS que declara haver tingut. (Per cert, fixeu-vos en l’esquema de la ment humana dibuixat a la pissarra)

Deixem que parli ella mateixa. Copio de la web de la Ramtha School of Enlightment (Escola Ramtha de la Il·luminació), que ella mateixa dirigeix, la crònica de com Mistress Knight relata la seva trobada amb el seu més que matusalènic amic (versió en espanyol per chicanos com vosaltres):

De modo que cuando estuve lista -en l977 en mi cocina, en febrero, en Tacoma, Washington, Estados Unidos- estaba jugando con unas pirámides con quien era en ese momento mi futuro marido, que era dentista. Y estábamos haciendo pirámides porque dábamos caminatas por las cadenas montañosas Olympic y Cascade, y el último grito de la moda en esa época era que si uno ponía toda esta comida bajo pirámides, la comida se deshidrataría. Así que teníamos mortadela, vino, emparedados, queso y leche; ¿sabes?, teníamos pirámides por toda la casa, y ni siquiera se podía entrar en el baño.

Me puse una en la cabeza y pensé: "Bueno, ¿si esto afecta así a la mortadela, qué le hará a mi cerebro?" Así que me la coloqué en la cabeza y me empecé a reír. Y la levanté y había esta cascada de purpurina al fondo de mi pequeña cocina -esta cascada de brillo, como si tomaras un puñado de purpurina y lo soltaras en un rayo de sol- y había estas luces al fondo de mi cocina, y yo estaba sencillamente fascinada. Y ahí apareció esta entidad de más de dos metros de altura que era tan grande como la vida misma y lo más hermoso que había visto en mi vida. Y tenía esta amplia y bella sonrisa en la cara. Tenía dedos largos y manos largas y unos ojos negros danzantes.

¿Y qué le dices a algo que se te aparece en la cocina un domingo por la tarde? Le dices: "eres tan hermoso, ¿quién eres?" Y eso es exactamente lo que dije. Y él me miró. Llevaba puesto lo que parecía una larga camisola blanca, pero no era una camisola, era como una túnica. Y luego llevaba encima una túnica de intenso color púrpura. Y cuando señaló con el dedo, esta túnica se deslizó de su brazo y así es como supe que tenía esos bellos y largos dedos y esa hermosa mano.

Y él me miró y dijo: "Amada mujer, yo soy Ramtha el Iluminado, y he venido a ayudarte a atravesar la zanja". Y bueno, ¿tú qué harías? Yo no lo entendí porque soy una persona simple, así que me agaché para ver si el suelo seguía bajo la silla. Él dijo: "se llama la zanja de la limitación". Y dijo: "Estoy aquí y juntos vamos a hacer una obra grandiosa".

(...)

De modo que Ramtha pasó dos años enseñándome y guiándome en todo. Él estaba fascinado con mi estufa, ¿sabes?, yo tenía una estufa de gas. Y él estaba enseñándome algunas cosas de mecánica cuántica y de la naturaleza del Vacío, y subía el fuego de la estufa, y lo subía y lo bajaba, lo subía y lo bajaba. Le parecía sensacional tener una estufa, ¿sabes? Fuego, fuego instantáneo, y era azul. Él pensaba que eso era maravilloso.

Efectivament és meravellós. Em vaig quedar sense paraules. Vet aquí d’on sortien tots aquests coneixements quàntics!

I pensar que n’hi ha que encara van a la Universitat !

De ben segur en voleu saber més. No us preocupeu, perquè ho podeu fer amb facilitat. Com us he dit JZ Knight dirigeix i fa classes a la Ramtha School of Enlightment. Estàn en anglès, però encara que no el domineu us les recomano enèrgicament, perquè s'entén tot: Especialment les classes de física quàntica amb música ambiental, l'entrevista...

Algunes assignatures que necessiteu cursar:

• La Naturaleza de Conciencia y Energía
• La redefinición de Dios como nuestro observador y cualidad divina
• El misterio del alma y la vida después de la muerte
• El misterio de la involución y la reencarnación
• Telepatía y "enviar y recibir"
• La disciplina de Curación del Cuerpo Azul^TM
  

I si no podeu anar enguany als EEUU sempre podeu comprar una mica de merchandising:

Llibres!

CD de musica!

Cintes de video!

S’admet, òbviament, VISA.

Com ja haureu imaginat, avui per avui la RMS mou milions, el seu Campus universitari als EEUU és curull d’estudiants i les vendes de llibres i altre merchandising arriben a tots els racons del planeta..

Però aquesta és només una petita part del gran iceberg de What do you bleep know.

Perquè hi ha més científics, hi ha més evidències. Un d’ells mereix un article apart: el doctor Masaru Emoto. Properament en aquesta pantalla.