dijous, 17 de gener del 2008

El Sant Prepuci (VI)

Benvolguts germans, hem rebut una bona quantitat de corones de flors adreçades a l’Avi.

Us en donem les gràcies, i de part d’en Guillem preguem per tal que el Sant Prepuci us ho agraeixi lliurant-vos de les patrulles dels Mossos que sol haver-hi als voltants de la discoteca on soleu anar el dissabte nit, de manera que pugueu combinar com soleu fer alcool, velocitat, drogues diverses i us del mòbil.

I és que no hi ha de què preocupar-se. En Guillem s’ha recuperat plenament i com veieu gaudeix de millor humor i aspecte que mai, un cop els facultatius van trobar l’agent causant de la seva progressiva transformació en Pare Barrufet.

A la fi va resultar que, per una confusió lamentable, les Germanetes havien confòs la sucrera amb un pot d’àntrax que guarden al mateix armari de la cuina, amb els efectes tòxics en els Dits Incorruptes de Santa Catalina que podeu imaginar. Es tracta d’un fenòmen inexplicable que sens cap mena de dubte és obra del Maligne, també conegut per Satán o Mefistòfil. Des d’aquí preguem per tal que sigui posat a disposició judicial el més aviat possible.

Malauradament la inspectora Matafaluga dels Mossos de Vic no és de la mateixa opinió, i en aquest moment les integrants de la devota congregació es troben entre reixes a l’espera que es resolgui aquest malaurat malentès.

Mecànica del Moviment Prepucial

Les evidències místiques en favor de la Santedad del Diví Prepuci s’han acumulat aquestes darreres setmanes.

Tanmateix alguns lectors incrèduls ens han fet arribar missatges insultants afirmant que aitals fets no semblaven altra cosa que deliris de ments transtornades per la Santa Mare Església, i que alguna cosa hi tindrien a veure les condicions higièniques nul·les dels convents, l’anorèxia, les tortures rebudes i autoinflingides i un rentat de cervell continu des de la infància.

Així de rancuniosos han estat sempre els enemics de la Fe, des dels dies de l’Imperi Romà. La Historia demostra que l’única manera que acceptin les evidències és experimentant personalment, en viu i en directe, el fenòmen de combinació amb l’oxígen que denominem combustió, per dir-ho en la terminología científica que tant els agrada.

Tanmateix ara estem en temps en que arguments tan directes han perdut prestigi, ja que l’aplicació del protocol de Kyoto obliga a una reducció de les emissions de CO2 que són el lamentable residu d’uns arguments tan eficaços.

I és per això que hem de recórrer a un argument científic al voltant del Sant Prepuci. Ens el proporciona Leo Allatius.

L’amic Leo va néixer a Chios el 1586, i va desenvolupar la seva carrera sota la protecció del Papa Gregori XV. Va rebre el grau de Doctor en Medicina, i va treballar a la Biblioteca del Vaticà, protegit per diversos Papes, fins la seva mort. Va ser autor d’uns quants llibres, dels quals es conserven 150 volums. Això mostra que en els temps en que no hi havia televisió ni Internet la gent ocupava el temps amb coses ben productives, com aviat podrem comprovar.

Estem parlant d’un erudtit en tots els sentits, a la ploma del qual devem per exemple el primer tractat modern sobre els vampirs, De Graecorum hodie quirundam opinationabus, en que desenvolupa detalladament la vida i costums d’aquests poc amistosos habitants de les tenebres.

Deia, per exemple, que el vampir crida les seves víctimes; si aquestes es giren, aleshores es converteixen en presa fàcil. Però malauradament per ells no tenen la possibilitat de cridar dos cops, per la qual la millor manera d’evitar el seu atac és no fer-los cas quan criden el nostre nom.

És una mica com el que ens passa amb aquests amics pesats que no voldríem trobar pel carrer: Cal fer com si no els veiessim, fins i tot si ens saluden. Ara constatem que aquest comportament té un fonament històric, i que està fins i tot reconegut per la SECAR!

Però les inquietuds científiques de l’amic Allatius anaven molt més lluny, i es que va desenvolupar una teoria científica al voltant del Sant Prepuci.

Va escriure un llibre sobre aquest tema, De Praeputio Dómini Nostri Jesu Christi Diatriba en el qual va reunir proves científiques que tancaran la boca als més escèptics.

I es que va arribar a la conclusió que el Sant Prepuci va pujar als Cels juntament amb Jesucrist, i un cop arribat allà s’hi va quedar, i de forma ben visible encara avui dia.

De fet, segons la seva recerca, el Sant Prepuci és allò que els infidels malcontents denominen “Anells de Saturn”, i que confonen amb cinturons de gasos i asteroïds entorn d’aquest planeta.

No cal dir que aquests descobriments el van fer mereixedor del reconeixement de la Santa Església, que sempre s’ha mostrat especialment sensible en tot allò que té a veure amb els descobriments científics, especialment si es relacionen amb el moviment dels astres (segurament el Sant Pare ens donaria la raó), i per tal motiu figura a l’Enciclopèdia Catòlica on, estranyament, no es fa referència a les dues obres cabdalsque hem descrit...

Vet ací doncs que definitivament es concilia la Fe amb la raó. Mitjançant la raó ens és ben fàcil acceptar que hi ha quelcom alrededor de Saturn; mitjançant la Fe arribem a reconéixer aquell objecte com un prepuci.

Tanmateix en aquesta ocasió hem de discrepar sobre una teoria tan fonamentada. I és que hi ha d’altres evidències que poden posar en qüestió els arguments d’Allatius.

Proper capítol: El Sant Prepuci al Segle XXI: L’estat de la qüestió.

5 comentaris:

cavaller de blanca armadura ha dit...

A partir d´ara no deixare de mirar el cel,a veure si puc ser d´alguna ajuda.
Alguna vegada recordo que he vist quelcom punxegut i allargassat creuant el cel per sobre Montserrat(la Montse per als amics),podria se d´algun interes aixo?
Per si de cas dedicare alguna de les meves estones de ficar me els dits al nas,a ampliar (no els forats del nas)els meus coneixements de Saturn.
Pregunto.Es precis telescopi o amb el cul de l´ampolla buida de vi ja serveix?Gracies.

Anònim ha dit...

Pare Prior:

Acudeixo a la vostra clemència sense límits per demanar-vos que m'acolliu a la vostra Santa Congregació. Tinc 97 anys (encara no me'n faríeu més de 95) i el meu fill de 72 m'ha fet fora de la llar familiar esgrimint arguments endimoniats amb ínfules científiques per fer-me descreure de l'indubtable existència del Prepuci Còsmic. Per tal de convéncer-me (infructuosament), m'ha mostrat aquesta pàgina que sembla escrita pel mateix Mefistòfil.

Per cert, jo em dic James Clerk Maxwell 8è. El meu fill descastat és James Clerk Maxwell 7è. Tindrà alguna cosa a veure amb la meva expulsió del clan familiar? La seva congregació accepta a feligresos d'edat tan provecta?

Espero la vostra infinita hospitalitat.

Jo ha dit...

Cavaller, la vostra intuïció m'ha permés descobrir la veritat. I és que probablement el Sant Prepuci no és a Saturn... Sino a Catalunya! A Monserrat! El Sant Prepuci és el Cavall Bernat!
De tota manera, m'ofereixo per buidar l'ampolla que ha de servir per fer les comprovacions telescòpiques.


Iaioxungo, al nostre convent seríeu el més jovencell, amb permís de Fra Eixerit, que només té 96 anys però, això sí, n'aparenta 107 i quatre mesos.

Quant a la pàgina que heu aportat deu ser molt interessant, però a la nostra edat la vista cansada ja no ens permet de llegir, pel que, alabat sia Déu, ens hem de conformar mirant estampetes.

Rosa Peroy ha dit...

Prior:

Sense acritú i només per haver corromput el meu venerable pare, us he de dir que el link de la combustió tampoc funciona.


Toma ya!

Anònim ha dit...

Lamento informar a la usuària que fa un malèvol comentari que el link combustió sí que funciona, i fins i tot en aquests dies d'hivern desprén una agradable caloreta.

Tot plegat ens fa sospitar de l'existència d'una campanya de difamació.

L'església mai no descansa.

Vade retro, Rouco Varela!